miquel blanchart · swim bike and run
Triatleta de llarga distància. Triatló, natació, ciclisme i atletisme.

BIO
Hola! Sóc en Miquel Blanchart i Tintó. Vaig néixer a Sabadell (Barcelona) un 7 de Maig de 1984, després d'estar més de 48 setmanes a la panxa de la meva mare. Durant molt de temps vaig ser un nen petit a qui li agradava molt jugar, sobre tot amb cotxes, i si eren de policia i bombers millor... però també m'agradava trencar les coses, no se per què. Als 4 anys aproximadament, vaig començar a fer esport al gimnàs St.Jordi , on practicava gimnàstica esportiva, o també anomenada artística. Sí... qui ho havia de dir? anava vestit amb pantalonet curt i samarreta imperi de tirants, amb un escut cosit al centre de la samarreta. Va ser 3 o 4 anys després quan aquell gimnàs va decidir tancar, i vaig passar-me al bàsquet, a l'Escola del Carme, que era l'escola on estudiava. Durant 6 anys vaig estar practicant bàsquet i un parell d'anyets de karate, en el mateix gimnàs que us comentava anteriorment, ja que van reobrir, però va durar poquet. Va ser llavors que juntament amb el bàsquet anava a nedar al NAGI. Als 15 anys ja nedava, feia "atletisme" (en una cinta rodant) i bàsquet. En aquest moment, entre el J.C, l'A.F i en P.F, em van forjar com a triatleta, debutant en el triatló el 1999, més aviat va ser un aquatló, però a partir d'aquí que ja no vaig parar. Aqui vaig conèixer els que serien els meus mestres i companys de fatigues durant tota la meva vida, ells són ni mes ni menys que: en Jordi Van Hedel, i l'Aleix Muñio, amb els quals he passat milers d'hores bufant al seu costat. En P.F va ser el meu entrenador d'aleshores fins al 2007, quan em vaig posar en mans del Dr. C.G.H, el primer punt d'inflexió de la meva vida, ja que va ser un canvi notable en la càrrega d'entrenament. El 2010 vaig entrenar sota les ordres de'n J.P, que en aquells moments entrenava amb el gran Victor del Corral, i durant tot aquell any vaig patir de valent al seu costat. Finalment al 2011 torno amb en Dr.C.G.H, i entrenant amb un company inseparable, en Llibert Fortuny, fent que de manera totalment inesperada per a mi, em proclamés Campió d'Espanya de MD i Campió d'Europa de LD. Bé doncs crec que poca cosa més puc dir, només espero que pugui seguir disfrutant amb la competició i millorant dia a dia, ja que com jo dic "la suma és el que compta".

Hola! Soy Miquel Blanchart Tintó.Nací en Sabadell (Barcelona) un 7 de Mayo de 1984, después de estar más de 48 semanas en el vientre de mi madre. Durante mucho tiempo fui un niño pequeño al que le gustaba mucho jugar, sobre todo con coches, y si eran de policía y bomberos mejor... pero también me gustaba romper las cosas, no se por qué. A los 4 años aproximadamente, empecé a hacer deporte en el gimnasio St.Jordi, donde practicaba gimnasia deportiva, o también llamada artística. Sí, ¿quién lo iba a decir?, iba vestido con pantalón corto y camiseta imperio de tirantes, con un escudo cosido en el centro de la camiseta. Fue 3 o 4 años después cuando aquel gimnasio decidió cerrar y me pasé al baloncesto en la Escuela del Carmen, que era la escuela donde estudiaba. Durante 6 años estuve practicando baloncesto y un par de añitos de kárate, en el mismo gimnasio que os comentaba anteriormente, ya que reabrieron, pero duró poco. Fue entonces que junto con el Baloncesto iba a nadar al NAGI, y ya con 15 años nadaba, hacía "atletismo" (en una cinta rodante) y baloncesto. En este momento, entre el JC, la AF y PF, me forjaron como triatleta, debutando en el triatlón en 1999, que más bien fue un aquatlón, pero a partir de ahí que ya no paré. Aquí conocí los que serían mis maestros y compañeros de fatigas durante toda mi vida, ellos son ni más ni menos que: Jordi Van Hedel, y Aleix Muñio, con los que pasé miles de horas soplando a su lado. PF fue mi entrenador desde entonces hasta 2007, cuando me puse en manos del Dr.CGH, el primer punto de inflexión de mi vida, cosa que resultó un cambio notable en la carga de entrenamiento. En 2010 entrené a las órdenes de J.P, que en aquellos momentos entrenaba al gran Victor del Corral, y durante todo ese año sufrí de lo lindo a su lado. Finalmente el 2011 volví con el Dr.CGH, y entrenando con un compañero inseparable, Llibert Fortuny, haciendo que de manera totalmente inesperada para mí, me proclamara Campeón de España de MD y Campeón de Europa de LD. Bueno pues creo que poco más puedo decir, sólo espero que pueda seguir disfrutando con la competición y mejorando día a día, ya que como yo digo "la suma es lo que cuenta".

miquel@miquelblanchart.com

*//Aquesta és una versió reduïda de la web, per veure la web completa necessitaràs tenir instalat el plugin Adobe Flash Player al navegador.

BLOC/BLOG
Ironman Nice 2016 (Fra)
Aquí tenemos otro hito en mi humilde historia como triatleta. El Ironman de Niza! Una prueba que siempre ha estado en mi cabeza y más cuando has conocido al gran Marcel Zamora y leído su libro, donde pude dibujar en mi mente lo que terminaría por ser una prueba épica. Iremos al grano! A las 5:00h del domingo 5 de Junio, entraba en la zona de transición y preparaba todas mis armas para afrontar esta gran batalla. A las 5:25 empezaba mi habitual calentamiento, como ya he contado en crónicas anteriores. A 10' para el bocinazo de salida nos situábamos a pie de playa con 3'8km de mediterraneo por delante. El corazón se acelera sin quererlo, la respiración se hace más profunda y el aire más denso... La mirada solo busca la primera baliza y el oido como si de un sonar se tratase reacciona a cualquier estímulo... 1' Para la salida y empieza mi primera cuenta atrás particular, 60s... Meeeeec...!!! Empiezan casi 9h de durísimo trabajo. Metido en un grupo de triatletas con golpes y agua salada escociéndome en los ojos, pasamos la primera boya. Yo iba a ciegas incapaz de ver nada ni nadie. Solo escuchaba el sonido de las brazadas y los golpes de algunos nadadores. Fue en el primer punto de giro, que con un par de brazadas de espalda logré vaciar el agua de las gafas y a partir de allí cogí las riendas del grupo, ya que veía que el ritmo no era muy alto y había demasiada gente en él. Hasta tocar tierra pensaba que éramos el primer grupo, pero la verdad es que había un par de unidades escapadas por delante. Toco tierra y me levanto entre las piedras decidido a hacer una gran transición. No fue así. Fue más lenta de lo que debía, cojo la BH aerolight, salgo de boxes con Fred van Lierde, pego un salto y 180km de aventura por delante. En mi cabeza solo tenía 2 frases: La primera venía de Jordi van Hedel, mi gran amigo, escudero, maestro y "manager" que me decía... Anticípate y siempre línea recta cogiendo las curvas por el interior. Y la segunda de mi gran entrenador Carles Tur... Nada de alardes, tu humilde!!! Así lo hice y todo iba a la perfección, hasta que en el km 110 van Lierde y Shmid realizan un pequeño ataque, el cual acaba por abatir mis piernas. Aquí mi cuerpo empieza a hablar y a decirme mediante señales que por favor no le castigue más de la cuenta. Yo por voluntad decido ir a la caza de ellos, transformando lo que venía siendo una carrera muy inteligente a una persecución oscura y sin sentido que acabaría en la zona de boxes T2 sobrepasado por el ya legendario V del Corral y algún triatleta más. Una vez con los pies en el suelo, una Maratón me esperaba... Sabía que aún siendo mi disciplina fuerte sería un camino largo y sinuoso donde las pesadillas me acecharían una y otra vez. Los primeros 10km fueron los mejores, pero el cuerpo seguía suplicando clemencia y la mente lo castigaba más y más, avanzando por la costa "Azur"... Apenas podia pensar... dolor de cabeza, visión borrosa y respiración lenta como si en un momento u otro tuviera que quedarme dormido en medio del cemento abrasador... Algún grito de ánimo me despertaba de esta agonía placentera donde iniciaba mis particulares cuentas atrás de 180 hasta 0, pero poca cosa podía hacer. Mi cuerpo no respondía a nada, era pura inercia y pasión por este deporte. Solo podia oler el arco de meta y la satisfacción de cruzarlo. Iba 5o pero a falta de 4km el Aleman Shmid me pasa como un rayo sin darme opción a nada. Últimos 2km aquí se abre un rayo de sol en mi cabeza acompañado por una sonrisa. Estoy feliz, contento y sé quién soy... un luchador, un guerrero que algún día llegará a tocar la gloria... Pero de momento este es mi lugar!

IM Lanzarote 2016
Tal i com he fet aquests últims 4 anys, a les 3:45 sona el despertador després d'una nit llarga però sense dormir gaire bé gens. Fred, calor, suor... vaja una nit de Mer...!!! Ens aixequem en Javi (el meu cunyat) i jo, disposats a fer les nostres necessitats fisiològiques per tal d'anar al camp de batalla el més lleugerets possibles. A les 5 ens dirigim a Puerto del carmen amb la Uaua (autocar) de Sands Beach resort (els apartaments on ens allotjavem). 5:33 Ja a Playa grande, entro a boxes per preparar les coses. Inflar rodes, posar bidons amb la hidratació i l'alimentació (22 gels a la bici i 8 gels a la Marató), enganxar les sabates a la bici i bé, crec que ja està. Tot preparant els estris amb la supervisió de'n Javi, veig al meu Papuchi... i el meu Tiet i/o també anomenat gran Sirilo. Començo a mobilitzar braços amb tots ells fent d'aquell moment més agradable ja que per a mi és dels pitjors moments. 6:00 Començo a escalfar com de costum amb parada tècnica inclosa... 6:25 neopré posat i cap a l'aigua. És fosc, però l'aigua esta bé. 6:50 Em coloco a la cambra de sortida, ens anem desitjant sort a tots... 2' To go! Aquest és el pitjor moment! Meeeeeec!!! Sortim molt forts, i jo començo a fer el dofí (si, però no us penseu que em poso allà al mig a cridar com un dofí no... és una forma de nedar quan hi ha poca profunditat.) Primera boia. Cops cops i més cops! I així pràcticament els primers 1900m. Anavem a un segon grup, amb unes 8-9 unitats escapades, però ja ho sabiem que passaria això. Nedo a un ritme tranquil en el grup sabent que perdriem força tems si seguiem així. Al tocar terra surto disparat i canten 3' sobre cap de cursa. Trancisió rapida i hop! Pujo a la bici disposat a donarho tot. De moment la cosa sembla que va bé. Km 10 i no m'ha passat ningú. Em diuen que vaig 6 o 7é i que estan a 3-4'. Bé. Km 15 em passen Bracht i Jesie thomas, pero vaig amb ells fins el km 100 ben bé. Toma ya... aguantant cracks de veritat. Durant aquest tros agafem al gran Carlos Lopez que també s'uneix a la nostra festa particular. A partir del 100 sembla que ells posin un altre ritme ja que els perdo i decideixo fer la meva. L'ascenció al mirador de Haría és bona, descens ràpid i pujada a Ginate que per mi és la pitjor. Fent la serp tota l'estona (no vull dir que anes treient la llengua i fent el sssss de la serp no... és una manera de pujar quan hi ha molta pendent, anant de canto a canto de la carretera). Primer el Dofí després la Serp, a veure que m'invento a la marató. Bé seguím. Un cop corono el mirador del Rio, baixada rapidíssima per encarar la recta de Tahiche. Un puja baixa infernal d'uns 16km però amb vent faborable. Rotonda Tahiche a la dreta i cap a Nazaret amb vent de cara. Aqui ja estic una mica fart de la bici eh... Nazaret tram molt brut i pastos, recta direcció a la Geria i ens desviem a no se on per fer un petit ascens seguit d'una baixada llarga i enrabassada fins a la T2. Us seré sincer, sabia que cap de cursa estava a 10' i creia que podia guanyar. Que ilús que soc eh...? Transició ràpida i somhi! Tens un grup de 3 homes a 3'...! Em diu el meu Pare. Però em planto al Km 10 i no els havia retallat tant com esperava. Km 21 tot segueix igual tot i que sembla que vaig apropant-me al 6e... De sobte auuuuuu... un mal de panxa dels que fan por... i aixi durant 21km fent que passi de Gasela a Ànec marejat o com ja molts em diuen per al color mandarina que llueixo Mandarina Duck!!! Nomes penso en creuar la meta i això és el que faré! Últim gir. Ja amb prou feina m'aguanto dret. Penso en que tot això no te sentit. És massa dolor i patiment... Si home!!! Dolor... Patiment... i que en se jo d'això... Soc un privilegiat tira i calla!!! 1km ja està fet això... saludo com puc sense fer cap Blancharada i creuo la meta de la manera més digne possible. Amb un somriure d'orella a orella!!! Mil gracies a tots/es!!!!

70.3 Aix-en-Provence
Click the link below: Cronica 70.3 Aix-en-Provence

Cannes international triathlon
Doncs ja podem dir que hem entrat plenament a la temporada 2016 amb aquest gran triatló internacional de Cannes. Una prova que mica en mica es va consolidant com una de les grans cites del triatló en modalitat de llarga distància en aquesta prestigiosa vila francesa. Ja els dies previs feien preveure que seria una prova peculiar, i és que el llistat de sortida feia por del nivell que presentava, amb un circuit de ciclisme de gairebé 1200m de desnivell acumulat al llarg dels seus 79km de recorregut que feien d'aquesta una proba increïble. I jo que em pensava que a Cannes només s'hi feia cinema i es compraven bolsos de Luis Vuiton... Doncs també els agrada el triatló, de manera que el dia 17 d'abril a les 7:55 am em trobo a la línia de sortida amb una aigua de mar que només tocar-te els peus feia que t'entrés el riure (de fresqueta que estava eh...?). "Sibuple sibuple... anggg minut per la parcurse..." (M'ho he inventat! No se francès!) Meeeeec!!!! Surto més lent que mai i si a més a més hi afegim que els grups d'edat (categories no professionals) sortien 20m darrere nostre, de manera que venien embalats i se't llançaven a sobre com lluitadors de "Pressing catch" o per la gent que és més jove lluitadors de WVW, fent que no pogués nedar de cap de les maneres i fent diverses glopades d'aigua...!!! (encara em crema l'esòfag...). Decideixo canviar d'estratègia, sortir de l'enredo i vorejar el grup per tal d'avançar posicions, però un cop arribo al davant veig que és massa tard i el grup ja s'ha tallat, és a dir que els bons ja ens han obert forat. D'aquesta manera decideixo quedar-me al grup fent la primera volta a 1' aproximadament de cap de cursa, i sabent que la segona volta seria igual o inclòs cediríem una miqueta més. Toco terra i canten a 2'30 cap de cursa, la veritat no m'esperava que hi hagués tanta diferència, però així son les coses i ara toca pedalar de valent! Tal com surto de la T1 veig a Thomas Steguer, i em disposo a seguir-lo però, sabeu aquella sensació d'estar apretant al màxim les dents i sobretot les cames i veure com desapareix davant teu...? Doncs això! Em vaig animant jo mateix ja que faig tota la carrera en solitari, bé fins al Km 55 on Aeronuts Airlines, em passa i coincideix en el moment en que els triatletes de distància olímpica s'uneixen a la festa compartint circuit. És en aquell moment que es converteix en un videojoc d'esquivar obstacles i seguir al de davant, cosa que es va fer a més de difícil perillosa. Al cap de 2h15' entro a la T2 enmig d'un batibull de triatletes, sense saber res de com anava, però ara venia el millor: la carrera a peu, on surto amb tranquil·litat de menys a més i mica en mica... 3'30-3'28-3'26-3'24-3'22 i a mantenir el ritme "crucero" fent que sí, retalles distància però cap posició, però com dic sempre i no és broma... si dones el 100% és que ho has fet bé i si a sobre has donat el 110% vol dir que ho he fet molt bé!!! Moltes gràcies per als ànims i ara toca seguir més i millor!!!

70.3 Dubai 2016
Dubái 29/01/2016 Empezamos la temporada 2016, aún sabiendo que es muy temprano, pero la necesidad de empezar a coger puntos de cara al mundial de Kona lo hace imprescindible. Durante los días previos en Dubái, y con la ayuda de mi gran maestro, mecenas, referente, amigo, y por encima de todo Padre, pude entrenar y aclimatarme sin ningún problema, solo que no se que me pasaba que por la noche dormía muy mal al contrario que mi padre que el tío una vez en horizontal se quedaba roque. Que envidia me daba... Y yo venga a centrifugar la cabeza... Que si el Burj Al Califa, que si la carrera, que si pensaba en mi mujer, que si... Que si... Pero bueno, supongo que a muchos de vosotros/as también os pasa no? Yo la verdad es que me termino diciendo: Venga que estoy a la camita tumbado y mientras sea a si ya estoy descansando. Total que llega el dia de la carrea siguiendo con la misma dinámica somnífera, y nos levantamos a las 3:30AM. Me levanto y desayuno como siempre, y a las 4:30 habíamos quedado con un amigo que hicimos. Majeed, el seria el que nos llevaría a la carrera en "Jumeira beach 1". 4:55AM estoy en la entrada de boxes para hacer los últimos preparativos. Poner bidones Etixx, la nutrición Etixx, cambié también la rueda delantera de la Progress A880 a la Progres A500 ya que el viento era considerable. Bueno, creo que ya esta! Son las 5:20AM la salida es a las 7:00 pero ya sabéis que el tiempo vuela y mas si la salida esta a unos 600-700m y sin saber cual será el circuito de natación... Si tal y como lo oís... El la información inicial era un circuito clásico dejando las boyas a la izquierda dibujando un rectángulo, pero en la reunión técnica nos dijeron que este circuito quedaba descartado, y nos dieron 3 modificaciones A-B-C del circuito ya que el viento podía complicar mucho las cosas en el segmento de natación. Pues 1h antes de la salida, ninguna de las anteriores, sino que una opción E. Toma ya! Con o sin neopreno? Los pros sin y los grupos de edad con. Caliento como de costumbre, 15-20' de rodaje a pié, 10' de movilidad mas algunos ejercicios con la banda elástica, y al agua patos!!! Uf que fría… primeras brazadas con la cabeza fuera y temblado como un polluelo… Ya esta… un poquito de nado continuo y un par de aceleraciones. Salgo del agua buscando a Papa… Allí está! Me da la ropa, i me la pongo aún mojado y todo, y me dirijo a la cámara de llamadas. Se notan los nervios, todos pegando saltitos y pequeños movimientos de activación, con la boca temblorosa debido al frio eh… No a los nervios… (No que va…). "5' to go…" Bueno Papi, ha llegado la hora de la batalla… (Mua mua mua…) le doy el pantalón, pero la sudadera Spiuk me la dejo puesta sabiendo que la tendría que sacrificar. "1' to go…" Me quito la sudadera y la dejo tirada en algún lado que ya no recuerdo y nos metemos al agua… Como siempre tengo el corazón en la boca y yo con mi cuenta atrás particular 5-4-3… Pummm…!!!! Salimos a lo que da la máquina, venga va va… me digo, estoy bien situado, trago agua… vuelvo a tragar agua… Jolín! Parezco novato, voy bien me siento cómodo, primer giro de izquierdas. Pero que hacen…? Se han saltado una boya… Nadie dice nada, yo les sigo y veo como el grupo se ha cortado. Me abro, salgo de mi grupo e intento acercarme sin acierto al grupo cabecero, quedándome en tierra de nadie. Primera vuelta! Están a unos 25" El giro resbala mucho, salto del pontón al agua con fuerza al estilo trucha, y continuo con mi persecución. Nada, parece que coja a un rezagado, y efectivamente doy cuentas con el al salir del agua en dirección a la T1. Una transición de más de 600m corriendo por la arena de la playa. Una vez en la T1… Transición rápida y con ganas de darle a las Rotor power!!! Va que vas 8º, parece que las sensaciones son muy buenas el cuenta km no baja en ningún momento de 40Km/h, paso a una unidad y le propongo de trabajar juntos (Five minutes you and five minutes me ok…?) O no me entiende o mi ingles es peor de lo que pensaba… Nada de nada… voy sólo… Km 25! Me alcanza un nutrido grupo con Aernouts, Pliss, Bozone… Va este es el bueno… Uf… cada 30" hay un tirón muy bestia que me pone en apuros, pero aún así sigo en el grupo! Va ánimo ánimo… me digo un y otra vez… Como me duelen las patas!!! Km 45! Llevamos 1h de carrera, giro de 180º y viento en contra… Uf Uf… eso se me esta complicando… Veo como me voy descolgando… Me levanto de la Bh y con fuerza intento esprintar…Va solo 15" a tope!!! Llevo 5" y no puedo mas… Me descuelgo del grupo, viendo como se van girando y mirándome… Arrrrrgggggg… Noooooo…. Esperadme…!!! Km 55 se han desvanecido en el horizonte… Sólo otra vez en el desierto de Dubái!!! Va no te rindas continua, continua… Me digo… Km 75 me pasan 2 unidades uno de ellos A.Vijtika, Uf no puedo seguirles las piernas me queman. Últimos Km, entro en la zona de "Jumeira", giro de derechas, recta larga, giro de izquierdas, giro de derechas me descalzo, columpio y pié al suelo. Ahora es mi momento, transiciono lento, debido al dolor de pies que llevo, me pongo los calcetines BV, mis súper On cloud y pillo el tomtom con los geles Etixx, salgo predispuesto a hacer una gran carrera, pero por desgracia tengo un principio de calambre en el abductor izquierdo. Ai ai… que eso me duele mas de lo que me podía imaginar. No puedo correr como me gustaría pero seguro que en unos Km se irá! Km 4, parece que se va esta molestia, si efectivamente ya está! Pongo velocidad crucero y las piernas responden. Primera vuelta. Se que voy rápido! Puede que el que mas, por lo que a mi me parece… si si… voy recortando y pasando a un par de rivales. Creo que voy decimo, ya que eso es lo que mi padre me dice. Veo a Frodeno como un tiro! Que bestia…! Porque lo hace tan fácil…? Pienso… Sigo incrementando el ritmo, y al Km 14 cojo a un par mas de triatletas. Si! Voy octavo… Último giro, ya voy a lo que da la máquina, y tengo en el punto de mira el 7º y el 6º va va va … se giran, no…!!! Último Km… Ya…! Jolín…! Ahora que me empezaba a divertir… va va va… voy a tope…!!! La gente gritando… Va que lo tienes!!! (En ingles claro…) Pero nada… Meta y se finí!!!! Bueno… Para mi es un buen resultado, mes de enero y primera carrera de mucho nivel, creo que vamos por muy buen camino, no? Gracias por el apoyo que siempre me dais.

Kailua Kona 2015
Ha arribat el moment fe fer una crònica com Deu mana, i és que la ocasió s'ho val Tot va començar ara fa 3 anys quan ja endinsat en la llarga distancia, vaig començar a veure la possibilitat de poder estar un dia a la línia de sortida del campionat del món d'aquesta modalitat. És al octubre de 2014 quan decideixo fer la bogeria de 2 "Ironman's" en 8 dies, Mallorca i posteriorment Barcelona aconseguint un bon grapat de punts per al "ranquing" mundial. Això s'ha d'aprofitar em vaig dir i vaig decidir lluitar fins al final per aconseguir aquesta plaça tant preuada per mi i com la majoria de vosaltres ja heu pogut veure el que em va costar. 26 de Setembre de 2015 7:15 AM Aeroport de Barcelona. És aquí on començo a escriure una nova pagina a la meva modesta història i de ben segur que la majoria dels que llegireu aquest conte hi heu pres part en un moment o altre. 26 de Setembre de 2015 20:55 PM Kailua-Kona (EEUU) després de 26h de viatge segueix sent el mateix dia...? Ja deia jo que aquesta illa és màgica... Després de dues setmanes temptejant el territori, ja sabia del cert que aquí és lliuraria una batalla èpica. La orografia, el vent, el clima, els contrincants, l'ambient, els paranys mentals, etc... Però l'estratègia era clara: Esperar el meu torn... La Marató. Dia D hora H (Pier, Kailua-Kona 10 octubre de 2015) 4:45 AM Vaig a marcar-me el cos on amb un tatuatge temporal amb el numero 54 a cada braç, com si fóssim uns veritables guerrers. La tensió és feia notar, emocions, nervis, dubtes, mirades... Escalfo com de costum, 10' de cursa a peu, 15' de mobilitat de braços, estiraments, gomes, un "Rockstar" i un entrepà de gall d'indi (Glugluglglu...) i formatge amb un rajolí d'oli d'oliva... 6:00 AM Carinyo, Mama, Papa, desitgeu-me sort, vaig a l'aigua a engegar la maquinaria. Mua mua, mua mua i mua mua. Decidit a escalfar, veig molts dels que seran a la palestra en breus moments, tots amb cares llargues asseguts i pensatius, però jo amb pas ferm i decidit, davant de càmeres de TV, helicòpters, públic etc... Trenco el vel del gran Pacífic i poc després la resta s'incorpora a la festa. 6:24:30 AM Tots ja alineats i sense fer peu, queden 30"! 29,28,27,26... És poden notar fins hi tot els batecs de cor dins l'aigua... Vinga això comença i te pinta de ser un "Mad Max" durant més de 8h. 3,2,1 BOUUUUMMMMMMM!!!! Sortida a foc viu, cops, agafades, cops de peu, més agafades i mes cops... De les sortides més dures que he fet mai i així durant 1900 m, gir de 90 graus augmento la meva batuda de cames ja que puc notar com varies mans intenten apoderar-se dels meus peus, un altre gir de 90 graus i augmento més la batuda fins a posar l'aigua a punt de neu (Ui si... Quina potència...). Vinga últims 1900! No tinc ni idea de com anem, però la sensació és d'anar ràpid. Ja diviso el Pier...! La tensió es nota, el ritme va incrementant els últims 200m... 7:17 AM I... Ara! Ja tocant terra ferma, directe a buscar la bossa a la T1, va vinga...! M'encallo una miqueta a la T1 ja que decideixo posar-me mitjons (Els dies previs, sense ells em cremaven els peus quan portava més de 2h en bici) surto i em dirigeixo a buscar la bici, sortint de boxes de costat amb Mr Kienle! I que...? Doncs rés... Que marxa i punt i jo m'ho miro... Però això ja ho sabíem tots i jo més encara. Vinga ara son 2h30' donant el millor de mi mateix, de manera que després de fer el petit bucle per Kuaikini Rd, on tothom va com un autèntic míssil, jo afronto la Queen KA a la meva manera. El potenciòmetre marcava 250-260W aquest és el ritme! (Perdoneu, em prenc un gel fent un glop al bidó on els hi porto i les ordres del "mister" Carles Tur ho deixaven ben clar beu i menja). Km 50 veig a la meva Dona i els meus pares, de manera que em donen referencies: 6' cap de cursa! Abrrrrrrrrrrrrrrrrrrraaaaaat... Això son: 24' al final de la bici si tot va bé. Km 55 Glop de gel novament, avituallament i patapam! De morros a terra a 45km/h de manera que tal com acabo de folrar la carretera durant 10-15m amb pura pell Sabadellenca, m'aixeco i abans que ningú em digui res ja torno a premsar les bieles amb 250-260W. Mira doncs, el mal que em fan les cremades del braç i la pelcis fan que no pensi en les cametes i sort que els gels no els porto amb l'envàs que sinó me'l empasso i tot. Gel, més gels i més gels...! Km 100 Hawi, punt de retorn, i després d'haver-me passat 4-5 unitats i jo haver-ne passat 2-3 crec que la cosa va força bé. Ara ve el més fàcil diuen, que tornant de Hawi el vent és favorable... Doncs som-hi! Que...? On és el vent de cua...? Doncs em sembla que no serà favorable no... De manera que la tornada es fa eterna i gel rere gel... Km 150 Les cames em bullen, els peus em cremen com si hi dugués lava (Sort dels mitjons eh...). Km 165 em passen 3 unitats Cunnama, Gomes, i l'altre no ho se... No els puc seguir tinc la sensació que m'han d'explotar les extremitats inferiors. Km 175 Uf... Quines ganes que tinc de fer una Marató, vinga últim glop de gel ja que deixo el bidó buit. Que just... Km 181 entro a la magnifica T2 em sento realment com un gladiador que entra al coliseu, baixo de la bici fet un 4, i a seguir la "green carpet" que per cert podria ja comptar com a marató ja que mira que és llarga... Agafo la bossa i faig la transició tant ràpid com puc! Surto lent i amb una única paraula al meu cap HUMILTAT, i ara desconnecto! Mile 4 Desperta home que ve un gir i encara ens el passarem... Fins aquí 3 gels i un bidó de 650ml amb iso molt diluïda (4%) i aigua... Ah i ja n'he passat a 3! Torno a desconnectar ok? Mile 8 Ja soc aquí novament i amb la mateixa rutina 3 gels + 1 bidó iso diluït, veig la família que em canta: En tens 3 aquí mateix! Surto de Kuaikini Rd gir de dretes i enfilo Palani Dr amunt i gir d'esquerres per enllaçar novament amb Queen KA direcció a les terres de Mordor i/o anomenat també Natural Energy Lab (NELA). Mile 17 perdó havia desconnectar novament, i entro a les "Mad lands" del NELA (Energy Lab) aquesta és la zona més temuda, però jo amb la sobredosis de gels i fortassech de moment no tinc problema, una mica de mal a la pelvis i rés més. Passo a Rapp, van Lierde i Boecherer... I se que davant meu hi ha un P.Gomes enorme! Mile 20 ara sí! Surto del NELA i Queen KA avall aquí la caldera ja va a 1000 graus fharerenheit i veig com agafo a Guillaume i a P.Gomez. Tal com passo aquest últim s'enganxa i puc notar com els seus peus toquen lleument amb els meus i li dic: Pedro... No me toques los pies eh...! Acte seguit és separa i poso terra per al mig. Mile 25 gir de dretes deixant per fi lliure la Queen KA per baixar per Palani Dr, gir d' esquerres per Kuaikini Rd i... " Cuidado Miquel! Tienes a Gomes a 10" y acercandose!" Sento... Ara si que no... Poso tot el carbó a la caldera i així fins creuar la Meta! Últims 300m gent més gent xocant les mans i el sentiment d'haver complert una missió, sensació d'heroi i sobretot el fet d'haver complert amb un SOMNI! MIQUEL... TINTÓ...! (Ja que als EEUU prefereixen l'últim cognom) ...! YOU ARE AN IRONMAN...! Gràcies de nou, gràcies per al recolzament, gràcies Susana, Papa, Mama, Txell, Carles, Jose J, Manuela S, Javier, J van Hedel, Carles Tur, Iban, Ruben, Cruzi, Tiet, tieta, Marta, Silvia, Xavi, Dani, O Llobet, M Folch, Anna Tudela, D Brotons, R Pi, V Martin, S.Gil, mecanics de SBR, SBR Open Team, Castellar, amics del club natación Sabadell, Catalunya team, Bony, tots els que m'heu animat i ho repeteixo... A tots els que algun moment m'heu ajudat en alguna sèrie entrenant!

European Championship 2011
Doncs la cosa va anar així: A les 4:25 sonava el despertador i tan en Richard Calle com jo, després d'una nit "llarga i dormint sense nervis" je je… vaja que vam dormir poquíssim ja que els dos estàvem ben cagadets... je je je. Doncs això ens aixequem destroçats de son. Cap a les 5:30 decidim anar cap a boxes, on ja hi teníem la cabra, per tal d'ultimar els últims preparatius, abans de l'inici de la batalla. Un cop tot apunt, començo a escalfar motors amb 15' de trote fent rotacions de braços, i una miqueta de treball propioceptiu. A les 6:15 em dirigeixo a la zona de "Warm up" de natació mentre em vaig col·locant el neopré. Un cop allà, sense pensar-m'ho, directe a l'aigua uns 15' . Primers avisos per tal que sortim de l'aigua i ens comencem a col·locar per ordre de dorsal a la cambra de requeriments, Peru el nº4, jo el 6 i en Richard el 8. L'Armada espanyola ja estava apunt d'atacar!!! "On your marks"…Tuuuuuuuu!!!!! Gasssss!!!! Surto decidit a seguir a Peru el màxim tros possible, però la meva gran sorpresa va ser que en tot moment tenia contacte visual amb ell ja que portava un casquet diferent, i va ser en aquell moment que les coses es començaven a posar a favor nostre. Va ser a l'última boia quan es va produïr un canvi de ritme on els 6 de cap de cursa em varen obrir un petit forat de 22". Surto de l'aigua a ritme alt i a la T1 veig com el cap de cursa transiciona i marxa, jo transiciono ràpid amb intenció d'exigir-me durant els 120Km que em decidia a afrontar. Va ser a partir de la segona volta quan decideixo imposar el ritme, i anar a pels 2 escapats, un rus i un dinamarquès. Queden 2 voltes i els tinc a 55", queda una volta i els tinc a 50", arribo a boxes i em canten: "El primer a 45"!!!!!" La cosa pinta molt bé! Però queden 30Km. Surto decidit i pensant: "Ara es la meva" i si si… al Km 4 em col·locava primer "No m'ho puc creure" "Estic somiant" 1ra volta, el segon el tinc a 50", 2na volta el tinc a 3', 3ra volta a gairebé 6'. Ostres, ostres que guanyaré!!! No pot ser… bé tranquil fins que no passi la meta no ho sabré! Començo a pillar "pajara" ui ui… va que aviat quedarà mitja volta! Ostres, ostres… que guanyo! no pot ser… 12 anys entrenant i patint, ara tenen la seva recompensa. Últim Km i començo a plorar com un nen petit, buscant els meus pares amb la mirada, i pensant amb tota la gent que m'ha ajudat durant tots aquests anys, entro a l'estadi destrossat però plorant i entre el somiqueig i el cansament pensava que se'm pararia el cor. Veig els meus pares que feia 8 anys que no em veien competir, els i dedico i a tots els que m'han ajudat, Susana, Van Hedel, Llibert, Aleix, Carles, Pedro, Paco, Guillem, Victor, David S, Papa, Mama, Reme… Va per vosaltres, i per a tots aquells que pensen com jo! Si treballes dur i constant ho aconsegueixes en major o menor mesura però ho aconsegueixes!!! Blanchart Campió d'Europa!!!!!!!!! Qui ho havia de dir….

ENTRENADOR
Triatló
Després de 12 anys practicant aquesta diciplina, la qual considero que és la meva especialitat, puc dir que de ben segur que et puc ajudar en la millora del teu rendiment esportiu, en aquesta modalitat. El per què és ben senzill, tinc formació universitària en l'àmbit esportiu, entre d'altres titulacions, però el que és més significatiu, és que he practicat i segueixo practicant aquest esport, i he treballat juntament amb els millors especialistes de triatló i duatló, fent que adquirís suficient coneixement com per poder-te/vos ajudar. Que...? ens hi posem...?
Después de 12 años practicando esta disciplina, la cual considero que es mi especialidad, puedo decir que seguro que te puedo ayudar en la mejora de tu rendimiento deportivo, en esta modalidad. El por qué es bien sencillo, tengo formación universitaria en el ámbito deportivo, entre otras titulaciones, pero lo que es más significativo es que he practicado y sigo practicando este deporte, y he trabajado junto a los mejores especialistas de triatlón y duatlón, haciendo que adquiriera suficiente conocimiento como para poderte/os ayudar. Que ...? nos ponemos ...?

Natació
Seguint amb la línia del Triatló, aquí us ofereixo la possibilitat de treballar plegats amb aquest esport tant pur. Aquí la meva missió es ajudar-te/vos a obtenir millors adaptacions en aquest medi , que per a mi potser es el més complicat de tots. Després de realitzar el meu pràcticum en natació sota les ordres d'A.T, i altres grans especialistes en natació, de ben segur que la meva metodologia et garantirà la millora! Ja saps... si vols entrenar de debò aquesta disciplina... t'espero!
Siguiendo en la línea del Triatlón, aquí os ofrezco la posibilidad de trabajar juntos con este deporte tanto puro. Aquí mi misión es ayudarte/os a obtener mejores adaptaciones en este medio, que para mí quizá es el más complicado de todos. Después de realizar mi prácticum de natación bajo las órdenes de AT, y otros grandes especialistas en natación, seguro que mi metodología te garantizará la mejora! Ya sabes ... si quieres entrenar en serio esta disciplina ... te espero!

Ciclisme
Poca gent pensa o creu que es necessita entrenador, però us dic una cosa: és la disciplina on es pot millorar més i més ràpid! Aquí juntament amb els anys d'experiència i la formació continuada amb un dels grans d'aquest esport C.G, i el gran treball de força que realitzarem, t'asseguraràs un punt més de cara a la següent temporada, oferint alguna sorpresa inesperada als teus rivals. Aquí com dic jo... Gasss!
Poca gente piensa o cree que se necesita entrenador, pero os digo una cosa: es la disciplina donde se puede mejorar más y más rápido! Aquí junto con los años de experiencia y la formación continuada con uno de los grandes de este deporte C.G, y el gran trabajo de fuerza que realizaremos, te asegurarás un punto más de cara a la siguiente temporada, ofreciendo alguna sorpresa inesperada a tus rivales. Aquí como digo yo ... Gass!!!

Atletisme
Com molts ja deveu saber, aquesta és la meva millor disciplina, i no se per què, potser perquè des que vaig néixer, em vaig posar a córrer. Doncs això, segur que trobareu el vostre nivell amb el meu ajut, però el que de ben segur que trobareu, és la manera de suportar el patiment i l'exigència que suposa aquest pilar principal de l'esport. Rodatges, Fartlecks, Intervals, Sèries, estats estables, pujades, etc... aquest serà el teu idioma!
Como muchos ya sabréis, esta mi mejor disciplina, y no se por qué, puede ser que desde que nací, me puse a correr., no lo se… Pues eso, seguro que encontrareis vuestro nivel con mi ayuda, pero lo que seguro que encontraréis, es la forma de soportar el sufrimiento y la exigencia que supone este pilar principal del deporte. Rodajes, Fartlecks, Intervalos, Series, estados estables, subidas, etc ... este será tu idioma!