miquel blanchart · swim bike and run
Triatleta de llarga distància. Triatló, natació, ciclisme i atletisme.
BIO
Hola! Sóc en Miquel Blanchart i Tintó. Vaig néixer a Sabadell (Barcelona) un 7 de Maig de 1984, després d'estar més de 48 setmanes a la panxa de la meva mare. Durant molt de temps vaig ser un nen petit a qui li agradava molt jugar, sobre tot amb cotxes, i si eren de policia i bombers millor... però també m'agradava trencar les coses, no se per què.
Als 4 anys aproximadament, vaig començar a fer esport al gimnàs St.Jordi , on practicava gimnàstica esportiva, o també anomenada artística. Sí... qui ho havia de dir? anava vestit amb pantalonet curt i samarreta imperi de tirants, amb un escut cosit al centre de la samarreta. Va ser 3 o 4 anys després quan aquell gimnàs va decidir tancar, i vaig passar-me al bàsquet, a l'Escola del Carme, que era l'escola on estudiava. Durant 6 anys vaig estar practicant bàsquet i un parell d'anyets de karate, en el mateix gimnàs que us comentava anteriorment, ja que van reobrir, però va durar poquet. Va ser llavors que juntament amb el bàsquet anava a nedar al NAGI.
Als 15 anys ja nedava, feia "atletisme" (en una cinta rodant) i bàsquet. En aquest moment, entre el J.C, l'A.F i en P.F, em van forjar com a triatleta, debutant en el triatló el 1999, més aviat va ser un aquatló, però a partir d'aquí que ja no vaig parar. Aqui vaig conèixer els que serien els meus mestres i companys de fatigues durant tota la meva vida, ells són ni mes ni menys que: en Jordi Van Hedel, i l'Aleix Muñio, amb els quals he passat milers d'hores bufant al seu costat. En P.F va ser el meu entrenador d'aleshores fins al 2007, quan em vaig posar en mans del Dr. C.G.H, el primer punt d'inflexió de la meva vida, ja que va ser un canvi notable en la càrrega d'entrenament.
El 2010 vaig entrenar sota les ordres de'n J.P, que en aquells moments entrenava amb el gran Victor del Corral, i durant tot aquell any vaig patir de valent al seu costat. Finalment al 2011 torno amb en Dr.C.G.H, i entrenant amb un company inseparable, en Llibert Fortuny, fent que de manera totalment inesperada per a mi, em proclamés Campió d'Espanya de MD i Campió d'Europa de LD.
Bé doncs crec que poca cosa més puc dir, només espero que pugui seguir disfrutant amb la competició i millorant dia a dia, ja que com jo dic "la suma és el que compta".
Hola! Soy Miquel Blanchart Tintó.Nací en Sabadell (Barcelona) un 7 de Mayo de 1984, después de estar más de 48 semanas en el vientre de mi madre. Durante mucho tiempo fui un niño pequeño al que le gustaba mucho jugar, sobre todo con coches, y si eran de policía y bomberos mejor... pero también me gustaba romper las cosas, no se por qué.
A los 4 años aproximadamente, empecé a hacer deporte en el gimnasio St.Jordi, donde practicaba gimnasia deportiva, o también llamada artística. Sí, ¿quién lo iba a decir?, iba vestido con pantalón corto y camiseta imperio de tirantes, con un escudo cosido en el centro de la camiseta. Fue 3 o 4 años después cuando aquel gimnasio decidió cerrar y me pasé al baloncesto en la Escuela del Carmen, que era la escuela donde estudiaba.
Durante 6 años estuve practicando baloncesto y un par de añitos de kárate, en el mismo gimnasio que os comentaba anteriormente, ya que reabrieron, pero duró poco. Fue entonces que junto con el Baloncesto iba a nadar al NAGI, y ya con 15 años nadaba, hacía "atletismo" (en una cinta rodante) y baloncesto. En este momento, entre el JC, la AF y PF, me forjaron como triatleta, debutando en el triatlón en 1999, que más bien fue un aquatlón, pero a partir de ahí que ya no paré. Aquí conocí los que serían mis maestros y compañeros de fatigas durante toda mi vida, ellos son ni más ni menos que: Jordi Van Hedel, y Aleix Muñio, con los que pasé miles de horas soplando a su lado. PF fue mi entrenador desde entonces hasta 2007, cuando me puse en manos del Dr.CGH, el primer punto de inflexión de mi vida, cosa que resultó un cambio notable en la carga de entrenamiento.
En 2010 entrené a las órdenes de J.P, que en aquellos momentos entrenaba al gran Victor del Corral, y durante todo ese año sufrí de lo lindo a su lado. Finalmente el 2011 volví con el Dr.CGH, y entrenando con un compañero inseparable, Llibert Fortuny, haciendo que de manera totalmente inesperada para mí, me proclamara Campeón de España de MD y Campeón de Europa de LD.
Bueno pues creo que poco más puedo decir, sólo espero que pueda seguir disfrutando con la competición y mejorando día a día, ya que como yo digo "la suma es lo que cuenta".
miquel@miquelblanchart.com
*//Aquesta és una versió reduïda de la web, per veure la web completa necessitaràs tenir instalat el plugin Adobe Flash Player al navegador.
BLOC/BLOG
Ecotrimad 2012 A les 12:00 ens donaven la sortida de l'Ecotrimad 2012, una prova d'aquelles que no et deixen indiferent, però ja ho aniré explicant més endavant.
Doncs bé la veritat es que als moments previs a la sortida de la prova estava molt nerviós i no se perquè…? Bé, si que ho se no vull enganyar a ningú, i crec que a la gran majoria de triatletes i/o esportistes, ens passa el mateix sempre hi quan haguem fet els deures (Patir com uns…). Doncs aquesta és la raó!
Vull dir que és un examen parcial, i si ho recordeu, en els exàmens sempre ens posàvem nerviosos/es.
Un cop donada la sortida ens llancem a l'aigua com sempre amb el punyal a la boca, fent un recorregut una mica atípic ja que la primera boia estava situada a l'esquerra de tot de manera que només llençar nos a l'aigua havíem de fer com un gir de 90º i dirigir-nos cap a la primera boia, i a partir d'aquí realitzar tot el recorregut.
Des del primer moment jo poso tot el carbó a la caldera, nedant amb força i freqüència alta, i veient com en Carlos Lopez progressa per la meva esquerra, però ja es massa tard, ja que neda com una bala, i no soc capes d'agafar-li l'Estela, fent que acabés realitzant la natació en solitari i sortint en segona posició de l'aigua, perdent uns 45" respecte el primer.
Va va va... respira bé concentrat, agafa un ritme va que vas molt bé em deia jo... (durant tot el camí cap a la T1 que era de gaire be 500m). Ara transició ràpida, i fent una de les meves Blancharades, que no l'explicaré ja que sinó perdria credibilitat je je je..
Agafo la bici, corro, i salto a sobre, i em segueixo dient: agafa el ritme que he entrenat i no el deixis! I així ho vaig fer, vaig fer contacte visual amb el Carlos Lopez, i em dirigeixo a atrapar-lo, però no em cedeix terreny fàcilment, i es al km 45 aproximadament que contacto amb ell, i el sobrepasso dirigint-me a la T2.
Arribo en solitari, corrents per la moqueta, com si fos el Chiquito, ja que les pedres em punxaven els peus , era horrorós, no se perquè però em feien molt de mail.
Em trec el casc, em poso els mitjons, les newton, la visera, agafo els gels i surto corrents, però amb unes sensacions inusuals, em sortia el cor per la boca més del normal, mal a les cames, i una sensació molt desagradable.
Em dedico a no pensar en les meves sensacions, i pensar sobre tot en que hi ha molta gent que pateix diàriament, de manera involuntària, i que jo era allà per plaer i que l'únic que havia de fer es córrer.
Els Km anaven caient però la duresa del circuit no ho posava fàcil, inclòs vaig dubtar si arribaria a meta, només pensava en veure aigua.
Km 10! Buf encara em queda una volta i l'enllaç cap a meta... això és fa més dur del que em pensava... començo a fer els meus jocs mentals per desviar l'atenció, i intento estalviar el màxim d'energia, sense mirar a ningú, sense escopir, menjant gels mil·lilitre per mil·lilitre sense mastegar ni deglutir, ho dic de debò que s'està fent molt dur...
Km 19,5! 2km i m'espera la gloria, però se'm fa inacabable de debò, ja estic arribant, 300m soc dalt de la muralla, llàstima que vaig tant tocat que no soc capaç de gaudir, 200m estic apunt de baixar de la muralla, per unes escales que m'obliguen a baixar caminant, 100m ja veig l'entrada del castell, no escolto ni els aplaudiments de la gent, 50m moment on penso que tot el que pateix te la seva recompensa!
Per fi, tinc la cinta a les meves mans, l'aixeco i FI!
Propera destinació: ECOTRIMAD 2012 L'organització de l'ECOTRIMAD em brinda l'oportunitat d'assistir a la seva prova que promet ser una gran batalla de la que de ben segur se'n parlarà molt.
Triatletes de LD del més gran calibre, començant pel gran Marcel Zamora, seguit d'un poderós Raul Amatriain i fins i tot el gran Jose Almagro faran de l'ECOTRIMAD una gran prova.
La veritat es que tinc moltes ganes d'estar a la línia de sortida i veure com aquests grans Titans fan de mi millor esportista.
Mai em cansaré de dir que el més dur d'aquest esport és entrenar dia a dia, plogui, nevi, faci vent o be un sol infernal, et trobis malament o no, i que per a mi el premi sempre és competir i poder compartir experiències amb d'altres grans lluitadors.
Gassss!
MAXSSYSTEM Regalets de maxssystem
-CIERRES "AT2-2" DORADOS: 42 GRS.
-CADENAS TEFLONADAS DORADAS "FTC" 250 GRS.
-PORTABIDONES "KR7" BLANCOS: 10 GRS.
-PORTAVIDONES "AERO" BLANCOS
-PORTABIDONES "BLANCOS": 26 GRS.
-SILLINES "COUGAR" LD BLANCOS : 180 GRS.
Ara toca Gassss...
SBR Open Team 2012 Aqui us deixo una miqueta de reportatge sobre un club jove, amb unes ganes d'entrenar i competir inimaginables. Un grup que qualsevol entrenador desitjaria, i que poc a poc van millorant el seu rendiment esportiu, i millorant com a persones.
Aquest club, l'SBR open team, que es reuneix cada dimarts i cada divendres a les 19:30 a l'SBR Store de Mataró, està disposat a treballar i disrutar, per així poder assolir els reptes que es proposen, i que de ben segur s'aconseguiran sense cap problema.
Nois, Noies, només dir-vos una cosa, seguiu així que ho esteu fent molt i molt bé, i com dic jo sempre: Gassssss!!!!
Ah! i tot aquell que vulgui fer TRI ja ho sap!
Wefeel Training Camp Blanchart El training Camp és un esdeveniment de cap de setmana destinat a tots aquells triatletes que vulguin optimitzar i/o incrementar el seu rendiment esportiu, així com també juntament amb la seva família gaudir de l'esport i la natura.
Els esportistes podran gaudir de sessions en grup amb l'assessorament del Miquel Blanchart (Campió d'Europa de triatló LD) i la resta de la família podrà participar del programa d'activitats lúdiques guiades per tècnics de Tossa de Mar que ens explicaran històries de la vila i ens ensenyaran racons i paisatges espectaculars de la Costa Brava.
Més informació (En construcció)
CE de Triatló de MD Valencia 2012 Bon dia València! Són les 5.45 am, i com sempre el primer que faig és baixar a esmorzar, cosa que cada dia faig amb molt de gust, però el dia de la competició no sé què passa que la teca no entra… diga-li nervis, diga-li por, diga-li emoció, diga-li pressió… però el que està clar és que s'ha de forçar.
Nesquik i Kellogs a tutti pleni!
Sense pensar-m'ho més em dirigeixo al camp de batalla, preparo les armes: gels, bidons plens, sabates amb les gomes… i començo l'escalfament amb una mica de trote amb movilitat articular i uns progressius per finalitzar.
Ja comencen a caure les primeres gotes de suor, perfecte! Neopré i cap a l'aigua, que em ve molt i molt de gust un 4 de març mmmmmmm.....
Doncs sense pensar-m'ho cap dins!
Comencen a xiular i tots a la cambra de requeriments, i com no el pols ja se m'accelera.
La sortida era des de l'aigua, i com ja deveu saber... a veure qui s'avança més abans i Tuuuuuuu! i jo ben despistadet com sempre!
Enjego els motors a tota màquina i no afluixaria fins a creuar la linea de meta. Vinga endavant a passar gent nedant i xocant contra tot el que em trobava per al camí, ja que diguem que la visibilitat no era molt bona.
M'aproximo a la T1 i el grup capdavanter ni es veu, surto de l'aigua, em canten 5è! a 1'40", i el primer que penso es: Bufff quina pallissa m'han fotut, però és igual, jo vaig a fer la meva prova.
Agafo la meva espasa "Shiv" salto, i per xulo, em rellisca el peu i em clavo el plat, però això no canvia res, a pedalar al màxim. Es per això que pedalo i pedalo sense parar ni un moment, fent com es normal una cursa en solitari, fins al Km 75 on em comencen a passar diverses unitats de grans triatletes.
Tranquil Miquel, no és el teu millor dia, però s'ha de lluitar fins al final, i així serà.
Arrivo a la T2 i em canten 9è Bufffff... novament... doncs ja sabeu el que toca, no...? Morir-me al passeig de València, i així va ser, on finalment després d'un penalti box de 15" entro a meta en tercera posició i proclamant-me subcampió d'espanya de MD!!!
Que no està gens malament per ser mes de març, oi...?
Campionat d'Espanya de MD 2012 Comença el compte enrera per sortir per primer cop aquest any a la Palestra, lloc on les escuderies del triatló es provaran i podrán comprovar si la feina que s'està fent és correcta o no.
La veritat és que personalment tinc moltes ganes de competir, tot i que la prova cau un pèl d'hora al calendari pel meu gust (tenint en compte també que l'anterior temporada es va allargar), però intentarem donar el millor de nosaltres, com sempre. Esperem que les condicions climatològiques siguin favorables, ja que en un entorn i companyia com el que es desenvoluparà aquest triatló, de ben segur que és l'únic que podria fallar.
Sempre fa por debutar, ja que per molts de nosaltres és com una mena d'examen on tots volem treure "cum laude" i així continuar estant motivats per començar el que voldriem que fos una gran temporada, si més no, una nova temporada.
Només desitjar sort a tots els que van al campionat d'Espanya de MD a València, i dir que si s'han fet els deures no cal patir per res, a gaudir! i el que és millor, a patir!!!
Mitja marató i 10Km de Tossa de Mar 2012 Hola familia,
Us vull informar que el proper 13 de Maig, es celebrarà els 10Km i Mitja marató de Tossa de mar.
Us animo a participar-hi, i crec que és una bona manera de preparar la temporada 2012, ja que així us podeu posar a prova en aquest esdeveniment, que de ben segur no us deixarà indiferents.
Gass, i ens veiem a Tossa!!!
Inscriu-te als 10Km i la Mitja marató de Tossa de Mar 2012
O truca al 660 11 92 16.
Clínic Newton El passat dia 20 de Gener ens vam reuinir tot l'equip SBR Open Team amben Roger Granell per fer una explicació i mostra de les sabatilles d'última generació de Newton. Tots els triatletes van tenir la oportunitat de provar un dels diversos models que la gran varietat de la marca.
Primer cada corredor va triar la seva talla de sabatilles després vam fer una petita explicació sobre la nova visió que planteja Newton per un "natural running", afavorint una trepitjada plana i de metatars fent així una trepitjada més eficient.
Posteriorment vam fer un breu entrenament conjunt per tal de familiaritzarnos amb les newton, així com percebre les diferents sensacions que ens transmet aquest calçat. Finalment tothom va fer els seus comentaris, exposant opinions i percepcions de l'entrenament.
Que més us puc dir? Doncs que... Jo les porto i us puc assegurar que són d'allò més còmodes i milloren la tècnica! Si mes no a mí sí!
Gass
Els Meus companys Si voleu veure el material que utilitzaré aquesta temporada, clickeu aquí! Això sí... us faré una miqueta d'enveja... Vull agraïr, sobretot, el suport de SBR en aquesta important temporada, sense el qual no podria gaudir dia rere dia del material de gran qualitat amb el que compto.
Agraïr també, com no, a totes les marques que han comfiat en mi: Compressport, Sailfish, Hed, Specialized, Newton, Gu, MuleBar, Taymory, ZeroD, Max'sSistem i Farmàcies Blanchart. Finalment, a la resta de col·laboradors com David Serra Fisioterapia, Silvia Tremoleda nutricionista.
No és fruit de la casualitat ni un cop de sort, sino el resultat de molts anys de preparació i sacrifici, que per fi es veuen compensats. Ara toca seguir treballant, demostrar que per fi he trobat el bon camí i que anem molt en sèrio, metes clares i objectius exigents però realistes.
Gaaasss per aquesta temporada!
World Championship 2011 El fet es que si ens pensàvem que a Las vegas tenien un clima d'aquells tropicals o caribenys (Jo degut a la meva incultura si.), i que ens imaginàvem cada dia aniríem amb camisetes de màniga curt i pantalons curts... Doncs no!!
Era un clima una miqueta "fastigós", ja que feia vent, i a més un vent gelat. Doncs res més! Arriba l'esperat dia, després d'una bona nit, i ho dic de debò vaig dormir com un nen.
Ens alcem a les 4:30 am, esmorzo sense gens de gana, però com sempre forçant-me una miqueta per omplir els dipòsits.
A les 6:30 quedo amb en Richard i en Peru per anar cap a boxes, amb temps per tal de preparar les coses, ja que amb el vent i la pluja que havia fet a la nit anterior no podíem deixar res preparat.
La sorpresa del dia va ser que en arribar un jutje de la ITU, ens diu: "Hi guys, are you informed that the swimm course is canceled?" i la nostre resposta va ser: "What???" i "Are you joking".
Doncs finalment la prova que tant havia de prometre, es va convertir en un entrenament de diumenge: Bike + Run, on amb la bike es sortiria amb sistema de contra rellotge, separats per 5", és a dir que la diferencia entre el Nº1 i l'ultim seria d'uns 4'.
7:45 am Five-Four-Three-Two-One-Go!! Surto disposat a afrontar 120Km o el que ve a ser aquí 75 "Miles," el més fort possible, però avanç de la milla 5 ja em passen els favorits com Rapp, Soudri, Raelert, Jensen, Poulat, Loy, Ciganna,... de manera que no cal seguir-los ja que el seu ritme era extremadament fort, i hagués estat un error.
Continuo afrontant milla rere milla amb un vent glaçat que feia que en cap moment em trobes a gust, però l'única cosa que pensava era: Tio ningú ha dit que això fos fàcil, continua, apreta i mantent el patiment, de manera que el patiment era tant psicològic com físic, ja que veia com els primers m'obrien un forat insalvable, però aquesta prova es llarga hi ha temps per tot.
Km 85 Paffffff!!! Ara punxo, però dins de la mala sort tinc bona sort ja que a 1 milla (1'6Km) hi ha un "weel stop" punt on puc canviar la roda de davant després que em passessin uns quants rivals. Canvio el més ràpid possible, i segueixo afrontant la resta de Km o Milles, duríssimes, amb una pujada de 200m al 18% seguidament d'un terreny ondulat amb el vent de cara. Un calvari!! Per a mi i per tots eh...
Finalment arribo a la transició, perdent un munt de minuts respecte els primers, però ara és l'hora de donar-ho tot, ja sense reservar res, dit i fet, vaig sortir com si agués de guanyar, fort i amb un ritme constant, pensant que si peto no passa res, inclús millor. Però no petava, i anava retallant i més i més, excepte amb els bons de veritat que em van mantenir la distancia, o inclús millorar.
Apreta!! Apreta!!! Que ja s'acaba, i si no acabes fos te'n arrepentiràs! Doncs s'acosta l'arribada, i s'acaba lo bo! Finalment 10é i més tard em comuniquen 12é, però no em quadra gaire, però és igual, ja que veient com va anar tota la prova, va ser més aviat un treball mental, de cara el mundial 2012.
Ens veiem la temporada vinent!!!
Bon Nadal i Bon any!!!
GASSSS!!!
European Championship 2011 Doncs la cosa va anar així:
A les 4:25 sonava el despertador i tan en Richard Calle com jo, després d'una nit "llarga i dormint sense nervis" je je… vaja que vam dormir poquíssim ja que els dos estàvem ben cagadets... je je je. Doncs això ens aixequem destroçats de son.
Cap a les 5:30 decidim anar cap a boxes, on ja hi teníem la cabra, per tal d'ultimar els últims preparatius, abans de l'inici de la batalla. Un cop tot apunt, començo a escalfar motors amb 15' de trote fent rotacions de braços, i una miqueta de treball propioceptiu.
A les 6:15 em dirigeixo a la zona de "Warm up" de natació mentre em vaig col·locant el neopré. Un cop allà, sense pensar-m'ho, directe a l'aigua uns 15' .
Primers avisos per tal que sortim de l'aigua i ens comencem a col·locar per ordre de dorsal a la cambra de requeriments, Peru el nº4, jo el 6 i en Richard el 8. L'Armada espanyola ja estava apunt d'atacar!!!
"On your marks"…Tuuuuuuuu!!!!! Gasssss!!!! Surto decidit a seguir a Peru el màxim tros possible, però la meva gran sorpresa va ser que en tot moment tenia contacte visual amb ell ja que portava un casquet diferent, i va ser en aquell moment que les coses es començaven a posar a favor nostre. Va ser a l'última boia quan es va produïr un canvi de ritme on els 6 de cap de cursa em varen obrir un petit forat de 22".
Surto de l'aigua a ritme alt i a la T1 veig com el cap de cursa transiciona i marxa, jo transiciono ràpid amb intenció d'exigir-me durant els 120Km que em decidia a afrontar. Va ser a partir de la segona volta quan decideixo imposar el ritme, i anar a pels 2 escapats, un rus i un dinamarquès.
Queden 2 voltes i els tinc a 55", queda una volta i els tinc a 50", arribo a boxes i em canten: "El primer a 45"!!!!!" La cosa pinta molt bé! Però queden 30Km. Surto decidit i pensant: "Ara es la meva" i si si… al Km 4 em col·locava primer "No m'ho puc creure" "Estic somiant" 1ra volta, el segon el tinc a 50", 2na volta el tinc a 3', 3ra volta a gairebé 6'. Ostres, ostres que guanyaré!!! No pot ser… bé tranquil fins que no passi la meta no ho sabré! Començo a pillar "pajara" ui ui… va que aviat quedarà mitja volta! Ostres, ostres… que guanyo! no pot ser… 12 anys entrenant i patint, ara tenen la seva recompensa.
Últim Km i començo a plorar com un nen petit, buscant els meus pares amb la mirada, i pensant amb tota la gent que m'ha ajudat durant tots aquests anys, entro a l'estadi destrossat però plorant i entre el somiqueig i el cansament pensava que se'm pararia el cor.
Veig els meus pares que feia 8 anys que no em veien competir, els i dedico i a tots els que m'han ajudat, Susana, Van Hedel, Llibert, Aleix, Carles, Pedro, Paco, Guillem, Victor, David S, Papa, Mama, Reme… Va per vosaltres, i per a tots aquells que pensen com jo!
Si treballes dur i constant ho aconsegueixes en major o menor mesura però ho aconsegueixes!!!
Blanchart Campió d'Europa!!!!!!!!!
Qui ho havia de dir….
ENTRENADOR
Triatló Després de 12 anys practicant aquesta diciplina, la qual considero que és la meva especialitat, puc dir que de ben segur que et puc ajudar en la millora del teu rendiment esportiu, en aquesta modalitat.
El per què és ben senzill, tinc formació universitària en l'àmbit esportiu, entre d'altres titulacions, però el que és més significatiu, és que he practicat i segueixo practicant aquest esport, i he treballat juntament amb els millors especialistes de triatló i duatló, fent que adquirís suficient coneixement com per poder-te/vos ajudar.
Que...? ens hi posem...?
Después de 12 años practicando esta disciplina, la cual considero que es mi especialidad, puedo decir que seguro que te puedo ayudar en la mejora de tu rendimiento deportivo, en esta modalidad.
El por qué es bien sencillo, tengo formación universitaria en el ámbito deportivo, entre otras titulaciones, pero lo que es más significativo es que he practicado y sigo practicando este deporte, y he trabajado junto a los mejores especialistas de triatlón y duatlón, haciendo que adquiriera suficiente conocimiento como para poderte/os ayudar.
Que ...? nos ponemos ...?
Natació Seguint amb la línia del Triatló, aquí us ofereixo la possibilitat de treballar plegats amb aquest esport tant pur. Aquí la meva missió es ajudar-te/vos a obtenir millors adaptacions en aquest medi , que per a mi potser es el més complicat de tots.
Després de realitzar el meu pràcticum en natació sota les ordres d'A.T, i altres grans especialistes en natació, de ben segur que la meva metodologia et garantirà la millora!
Ja saps... si vols entrenar de debò aquesta disciplina... t'espero!
Siguiendo en la línea del Triatlón, aquí os ofrezco la posibilidad de trabajar juntos con este deporte tanto puro.
Aquí mi misión es ayudarte/os a obtener mejores adaptaciones en este medio, que para mí quizá es el más complicado de todos.
Después de realizar mi prácticum de natación bajo las órdenes de AT, y otros grandes especialistas en natación, seguro que mi metodología te garantizará la mejora!
Ya sabes ... si quieres entrenar en serio esta disciplina ... te espero!
Ciclisme Poca gent pensa o creu que es necessita entrenador, però us dic una cosa: és la disciplina on es pot millorar més i més ràpid!
Aquí juntament amb els anys d'experiència i la formació continuada amb un dels grans d'aquest esport C.G, i el gran treball de força que realitzarem, t'asseguraràs un punt més de cara a la següent temporada, oferint alguna sorpresa inesperada als teus rivals.
Aquí com dic jo... Gasss!
Poca gente piensa o cree que se necesita entrenador, pero os digo una cosa: es la disciplina donde se puede mejorar más y más rápido!
Aquí junto con los años de experiencia y la formación continuada con uno de los grandes de este deporte C.G, y el gran trabajo de fuerza que realizaremos, te asegurarás un punto más de cara a la siguiente temporada, ofreciendo alguna sorpresa inesperada a tus rivales.
Aquí como digo yo ... Gass!!!
Atletisme Com molts ja deveu saber, aquesta és la meva millor disciplina, i no se per què, potser perquè des que vaig néixer, em vaig posar a córrer. Doncs això, segur que trobareu el vostre nivell amb el meu ajut, però el que de ben segur que trobareu, és la manera de suportar el patiment i l'exigència que suposa aquest pilar principal de l'esport.
Rodatges, Fartlecks, Intervals, Sèries, estats estables, pujades, etc... aquest serà el teu idioma!
Como muchos ya sabréis, esta mi mejor disciplina, y no se por qué, puede ser que desde que nací, me puse a correr., no lo se…
Pues eso, seguro que encontrareis vuestro nivel con mi ayuda, pero lo que seguro que encontraréis, es la forma de soportar el sufrimiento y la exigencia que supone este pilar principal del deporte.
Rodajes, Fartlecks, Intervalos, Series, estados estables, subidas, etc ... este será tu idioma!
|